Seguidors

divendres, 10 d’agost del 2018

GOYTISOLO, Juan



"SEÑAS DE IDENTIDAD

LITERATURA ESPANYOLA SEGLE XX
Editorial Seix Barral / Pàgines: 422 /  ISBN 84-322-5003-1 / Edició: abril de 1980.

Si a Espanya ha existit un escriptor a la vegada tant estimat com repudiat aquest és Juan Goytisolo. Mort el 2017, va saber d'exilis, de silencis i de crits de llibertat. Tot plegat en una de les obres més sòlides de la literatura en castellà.

El 1931 els presagis d'una guerra civil a Espanya estaven a la vista. La confrontació entre espanyols finalment esclatà. Va ser el 1936 quan va començar una de les guerres més documentades, però també més cruels i doloroses. Encara més per als que van tenir pèrdues que van marcar les seves vides. Juan Goytisolo, juntament amb els seus germans Luis i José Agustín van perdre a la seva mare el 1938 durant un bombardeig franquista a Catalunya. I d'aquí en endavant van caminar sols i molt lluny, com tants d’altres.


Juan Goytisolo va ser permanentment crític d'aquest franquisme criminal i la seva herència; enemic dels cadenats i portes tancades. I més que el perill vital, la seva urgència per sortir d'aquella Espanya reaccionària i conservadora era a la falta d'aire per respirar i escriure en llibertat. La censura era, així mateix, tant cruel com criminal. 

El 1956 s'exilia, primer a París, on va anar per ser assessor literari d'una de les editorials més importants llavors i ara: Gallimard. Després es va traslladar als Estats Units on va fer classes de literatura en universitats com la de Califòrnia, Boston i Nova York. I va viure els seus darrers trenta anys a Marràqueix.

Goytisolo és la veu crítica del passat espanyol, és el crític dels sistemes polítics que generen pobresa; el crític del sistema polític i econòmic espanyol que produeix desigualtats, injustícies i a les que insisteix a acusar des de qualsevol dels seus exilis.

A Señas de Identidad (1966) -que forma part de la trilogia Álvaro Mendiola– hi flueix el subjectivisme, la varietat d’estrangerismes, la utilització d'un narrador en segona i tercera persona, i, sobretot, la ruptura lineal del temps a través de l'alternança d'històries. Aquesta obra va marcar una fita en la novel·la espanyola dels anys seixanta. No van passar la censura franquista i van ser publicades per primera vegada a Mèxic.

Trobareu més informació d’aquesta novel·la a:
 
Actualitzat: 11-12-2022

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada