"ELOGIO DE LA DUDA”
FILOSOFIA /
Arpa y Alfil Editores, S.L. / Pàgines: 173 / ISBN: 978-84-16601-10-3
/ 1a edició: maig 2016.
El dubte!
Un llibre, actual, que parla del dubte! En els temps que vivim és una alenada
d’aire fresc! Si, si, perquè la nostra quotidianitat està plena de posicions xacrosament
extremes, com per exemple: el que és bo i el que és dolent, el que és propi i
el que és aliè, el que és legal i el que és il·legal, etc. I la nostra política encara
més: dretes i esquerres, unionistes i independentistes, constitucional i
anticonstitucional, en contra de i a favor de, etc. Sembla que no hi hagi espai
per a una actitud de reflexió, de contrastar opinions, de matisació i mesura; fins i tot, d’una certa ponderació i prudència... No hi ha lloc, doncs, per a
terceres vies. És més fàcil situar-se en el sí o en el no, en
l’actitud visceral, entre altres coses per què per fer-ho no calen molts arguments.
Fet i fet, cal constantment definir-se, formar part d’una posició, ser només d'un equip, prendre
sempre una bandera. (i ai, “les banderes”, quin mal que sempre han fet). Sembla que la consigna només sigui: "amb nosaltres, o contra nosaltres". Però, és clar, pertànyer a un grup conforta i facilita estar en el món.
Per això la
catedràtica i filòsofa, Victoria Camps,
fa un elogi del dubte. Pretén: “...anteponer
la duda a la reacción visceral [...], la actitud dubitativa, no como paràlisis
de la acción, que también puede llegar a serlo, sino como ejercicio de
reflexión, de ponderar los pros y los contras cuando las vísceras están a flor
de piel...” (pàg.10). Aprendre a dubtar, però, implica distanciar-se
d’allò que ens ve donat, posar en qüestió tòpics i prejudicis, i comporta qüestionar
allò que se’ns ofereix com a inqüestionable.
I per fer
aquest exercici, Victoria Camps fa un recorregut, com no podia ser d’una altra
manera, per la filosofia –no és la filosofia un exercici d’escepticisme?,
ens diu-. I el seu passeig pel món del pensament la fa aturar en alguns dels
filòsofs més importants de tots els temps, alguns de molt coneguts i d’altres de
no tant. Així, a propòsit del dubte, ens recorda les idees que en tenien Plató, Aristòtil,
Descartes, Spinoza, Hume, Montaigne, Hobbes, Locke, Nietzsche, Wittgenstein,
Fromm, Ortega, Russell, Rawls, Gadamer, Rorty, Arendt, Habermas, ...
Però per
entendre aquest l’elogi del dubte, res més interessant que els contrapunts, que
ens ofereix sobre Descartes i Montaigne, dos dels pensadors més citats en el
seu llibre. (Mentre llegia el llibre, la contraposició d’idees entre els dos filòsofs
em recordava molt a l’obra de Josep Maria
Flotats “El
encuentro de Descartes con Pascal joven”). Així, Camps parteix de la idea que
l’objecte de Descartes no era el dubte sinó que el dubte l’ajudes a raonar bé.
Cercava, doncs, una veritat científica. A Montaigne, en canvi, només li
preocupa la seva veritat, la que podia trobar en el seu interior, sense
pretendre convertir-la en veritat universal ni estendre-la a ningú més que no fos
ell mateix. Descartes confiava cegament en la raó i Montaigne desconfiava del
poder de la raó. El dubte cartesià és intel·lectual i metòdic, i Montaigne
només pretén un dubte que porti a l’home a mantenir una actitud relacional,
reflexiva, prudent i molt més propera al savi estoic. Descartes era racional i
Montaigne era raonable. Perquè una cosa és la racionalitat i una altra la
raonabilitat. La racionalitat de Descartes era una virtut instrumental i la raonabilitat que plantejava Montaigne,
que ningú posseeix i que pot ser adquirida amb el temps, només es basava a ser
capaç de llimar posicions extremes.
Tot amb
tot, Elogio de la duda no és un compendi del pensament dels filòsofs més
cabdals de tots els temps sobre el dubte. El llibre també relaciona el dubte amb algunes de les
temàtiques més controvertides del nostre país. Així,
Victoria Camps ens ofereix la seva visió sobre el populisme,
l’independentisme català, l’Islam, etc.
En una
època tan pragmàtica com la nostra cal, doncs, llegir aquest llibre de totes, totes,
i de soca-rel. Perquè és absolutament necessari, i aquest és un dels objectius
de la filosofia, que l’home sigui “...un individuo independiente capaz de sapere aude, atreverse a
pensar por sí mismo...” (pàg. 173).
Quina
casualitat...Bertolt
Brecht també va escriure un poema titulat Elogio
de la duda.
Podeu
trobar més informació a:
La Vanguardia:
Victoria
Camps defiende la duda como ejercicio de reflexión.
Alguns
articles de Victoria Camps els podeu trobar a: El País
Actualitzat: 04/12/2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada