Seguidors

diumenge, 21 de gener del 2018

PER A QUÈ SERVEIX LA PERSPECTIVA DE GÈNERE?



Què és la perspectiva de gènere?
La perspectiva de gènere o els estudis de gènere “...configuren un àmbit transdisciplinari d'estudis que se centra en l'anàlisi de les construccions de gènere i les seves conseqüències de tot tipus (socials, culturals, econòmiques, polítiques, estètiques, psicològiques...)...”[i]. No és una mirada descriptiva sinó analítica, que té els seus orígens en “...la confluència de diferents disciplines i interessos, entre les quals podem destacar la sociologia dels anys cinquanta, les teories del psicoanalista Jacques Lacan, el treball de feministes com Julia Kristeva o Judith Butler i les obres de diferents antropòlogues...”[ii]. I tanmateix, entronquen amb “...el saber feminista, que, per a Dorlin, és una genealogia en sentit foucaultià, i el seu objectiu és dur a terme una tasca d'historització d'una relació de poder i, al mateix temps, una tasca de conscienciació d'aquest poder...”[iii]. La perspectiva de gènere, doncs, constata i mostra com les relacions de gènere són sovint relacions de poder, jerarquia i desigualtat i no simplement relacions dicotòmiques, simètriques i complementàries, que és com les presenta de vegades el sentit comú.

 També val a dir que la perspectiva de gènere s’ha complexitzat, especialment des dels anys 90, de dues maneres. Per una banda, “... s'han incorporat a les anàlisis de gènere altres perspectives, i la categoria de gènere s'ha passat a analitzar juntament amb altres categories d'anàlisi de la realitat, com són la classe, l'etnicitat, la sexualitat i fins i tot la ubicació geogràfica. Bons exemples d'aquesta perspectiva són Pierre Bourdieu i Beverley Skeggs...”[iv]. Per altra banda, “...s'ha produït el que podríem anomenar una ampliació dels camps d'estudi. Els estudis de gènere ja no es limiten a estudiar la desigualtat envers les dones, sinó que han obert nous camps d'investigació com el de les masculinitats (principalment a partir dels anys vuitanta del segle XX) i la diversitat sexual (fonamentalment a partir dels anys noranta)...”[v].
Fet i fet, incorporar la perspectiva de gènere és una visió i una anàlisi cabdal en les ciències socials. Com afirma Alicia Puleo: “...su aplicación a los más diversos campos de la Sociología, la Psicología, la Historia, el Arte, la Geografía Humana, etc. se ha revelado sumamente fértil. Ha suministrado claves teóricas inéditas que han permitido resolver aparentes dilemas, iluminar zonas de sombra, responder a antiguos interrogantes, plantear otros nuevos y corregir explicaciones incorrectas de ciertos fenómenos..."[vi]

Un exemple d’anàlisi des de la perspectiva de gènere
La perspectiva de gènere, doncs, s’ha anat incorporant a les universitats, plans d’estudi, anàlisis, etc. Un exemple el trobem en l’article d’Elena Galán Fajardo: Construcción de género y ficción televisiva en España. Elena Galán Fajardo és professora de Comunicació Audiovisual de la Facultat d’Humanitats, Comunicació i Documentació de la Universitat Carlos III de Madrid. L’article es centra en estudiar les construccions de gènere i els estereotips utilitzats en la ficció televisiva espanyola a través de dues sèries televisives de gran èxit de finals dels anys 90. Les sèries de ficció han servit per mostrar certs temes relacionats directament amb la dona i que fins fa poc havien estat invisibles a la pantalla petita com la violència de gènere, l’assetjament sexual, la immigració, l’homosexualitat o la dificultat per conciliar la vida familiar i laboral.
Així, el treball d’Elena Galán Fajardo constata que la dona se segueix representant sota els mateixos tòpics i estereotips, associats molt sovint al món de les emocions, la passivitat, la maternitat i la sexualitat, en entorns privats o íntims com la llar. Mentre que als homes se’ls hi segueix atorgant atributs com el raciocini, el lideratge i l’acció, que apareixen, normalment, en espais públics. Fet i fet, subratlla que l’estereotip constitueix una imatge generalitzada o acceptada comunament per un grup – sobre altres persones o grups -, que es transfereix en el temps, i que pot arribar a adquirir la categoria de veritat indiscutible. Aquest article, doncs, pretén remarcar i obrir noves vies d’investigació d’estereotips de gènere en els formats de ficció televisiva.
Ras i curt, Elena Galán Fajardo conclou que les sèries televisives a Espanya, a finals dels 90, comencen a incloure en les seves trames, temes d’actualitat que preocupen a la societat o que la reflecteixen: retard de la maternitat, importància de l’aspecte físic, incorporació de la dona a professions tradicionalment masculines, violència de gènere, dificultat en la conciliació familiar-laboral, etc. També són testimoni de la notable evolució de la dona en el terreny social i de la seva incorporació al món laboral d’una forma massiva.
Però les representacions de gènere segueixen sent fidels a les convencions. Tal com constata Elena Galán Fajardo: “...Los estereotipos de género estan tan interiorizados en nuestra cultura, que se transmiten a menudo de un modo indirecto y precisan de anàlisis profundos y elaborados para poder ser detectados, corregidos y adapatados a las nuevas circunstancias sociales...”[vii]. Així, les sèries de ficció, a més d’entretenir, presenten models d’identificació que són imitats i que tendeixen a fomentar i a arrelar encara més representacions estereotipades. Hi ha, doncs, molta feina a fer.

Què aporta la perspectiva de gènere?
Comptat i debatut, què ens aporten les anàlisis com la d’Elena Galán Fajardo? Dit d’una altra manera, què aporta la perspectiva de gènere? Sense cap mena de dubte, en els darrers anys, s’ha produït un important avenç en les ciències socials en incorporar la perspectiva de gènere com a nou paradigma. El gènere, com a categoria social, és una de les seves contribucions teòriques més significatives. Aquesta categoria analítica va sorgir per explicar les desigualtats entre homes i dones, posant l'èmfasi en la noció de multiplicitat d'identitats. El femení i el masculí es conformen a partir d'una relació mútua, cultural i històrica. El gènere és una categoria transdisciplinària, que desenvolupa un enfocament globalitzador i remet als trets i funcions psicològics i socioculturals que se li atribueix a cada un dels sexes en cada moment històric i en cada societat. Les elaboracions històriques dels gèneres són sistemes de poder, amb un discurs hegemònic i poden donar compte de l'existència dels conflictes socials. I la problematització de les relacions de gènere va aconseguir trencar amb la idea del caràcter natural d’aquestes. El femení o el masculí no es refereix al sexe dels individus, sinó a les conductes considerades femenines o masculines. En aquest context, la categoria de gènere es pot entendre com una explicació sobre les formes que adquireixen les relacions entre els gèneres, que alguns consideren com una alternativa superadora d'altres matrius explicatives. Fet i fet, és el que constata Begonya Enguix, quan cita Stolcke, i ens diu: "...La teorització de les relacions de gènere com a construccions culturals implica almenys dos conjunts de qüestions analítiques. Atès que la teoria del gènere qüestiona els essencialismes biològics anteriors, problematitza i obre a l'escrutini la manera com els fets naturals de les diferències sexuals es relacionen amb les construccions de gènere. Simultàniament, el concepte de gènere com una forma sociohistòrica de desigualtat entre homes i dones ens porta a parar esment a altres categories de la diferència que també es tradueixen en desigualtat, com raça i classe, a plantejar la qüestió de com s'interseccionen...”[viii]
Així la perspectiva de gènere també pot considerar-se com la producció d’un cert coneixement el qual implica:
1.    reconèixer les relacions de poder que es donen entre els gèneres, en general favorables als homes com a grup social i discriminatòries per a les dones;
2.    que aquestes relacions han estat constituïdes socialment i històrica i són constitutives de les persones;
3.    que les mateixes travessen tot l'entramat social i s'articulen amb altres relacions socials, com les de classe, ètnia, edat, preferència sexual i religió.
La perspectiva de gènere opta per una concepció epistemològica que s'aproxima a la realitat des de les mirades dels gèneres i les seves relacions de poder. Sosté que la qüestió dels gèneres no és un tema a afegir com si es tractés d'un capítol més en la història de la cultura, sinó que les relacions de desigualtat entre els gèneres tenen els seus efectes de producció i reproducció de la discriminació, adquirint expressions concretes en tots els àmbits de la cultura: el treball, la família, la política, les organitzacions, l'art, les empreses, la salut, la ciència, la sexualitat, la història. La mirada de gènere no està supeditada al fet que l'adoptin les dones ni està dirigida exclusivament a elles. Si es tracta d'una qüestió de concepció del món i de la vida, l'únic definitori és la comprensió de la problemàtica que abasta i el seu compromís vital.
Tot i que no constitueix una categoria tancada, sinó en ple desenvolupament, la perspectiva de gènere afavoreix l'exercici d'una lectura crítica i qüestionadora de la realitat per analitzar i transformar la situació de les persones. Es tracta així de crear noves construccions de sentit perquè homes i dones visualitzin la seva masculinitat i la seva feminitat a través de vincles no jerarquitzats ni discriminatoris.


Bibliografia i Webgrafia
ABRIL MORALES, F.: Entrevista a Begonya Enguix.
DAVIS, A.: La revolució avui. Conferència d’Àngela Davis en el CCCB. 9 d’octubre de 2017
ENGUIX GRAU, B. (2011): Gènere i contemporaneïtats. Material UOC en PDF. Seminari A.
GALAN FAJARDO, E. (2007): Construcción de genero y ficción televisiva en España. Material en PDF.



[i] ENGUIX GRAU, B (2011): Gènere i contemporaneïtats. Material UOC. Seminari A Pàg..7
[ii] Ibídem Pàg. 7
[iii] Ibídem Pàg. 8
[iv] Ibídem Pàg. 8
[v] Ibídem Pàg. 9
[vi] Ibídem Pàg. 5
[vii] GALAN FAJARDO, E. (2007): Construcción de genero y ficción televisiva en España. Material en PDF. Pàg. 236
[viii] ENGUIX GRAU, B (2011): Gènere i contemporaneïtats. Material UOC. Seminari A Pàg..31

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada