Seguidors

diumenge, 4 de març del 2018

NIETZSCHE AVUI: LA VIGÈNCIA DE LA SOSPITA



Tot i que no som massa conscients, el pensament de Friedrich Nietzsche va ser explosiu: les seves obres van dinamitar la història universal i la van partir en dos. Abans d'ell prevalia la confiança en la raó, en la ciència, l'ètica i els valors, en la història i l'ordre social i polític, en la religió i Déu, en la fe i el progrés. Abans de Nietzsche, existia una esperança en alguna cosa o en algú i hi havia una set de seguretat que l'home sadollava amb certa facilitat; predominava la creença en què alguna cosa ens vinculava i ens unia, i en què existia un centre ordenador. 

Però Nietzsche va esfondrar aquesta idea d'unitat i certesa, de vincle, semblança i aplom. Amb ell es va detonar una reflexió que va tornar sospitós a l'home i tots els seus ideals. Amb ell va emergir la desconfiança i es va fer evident el nihilisme; aquesta estranya sensació que, traduïda més en actituds que en aportacions teòriques, més en maneres de ser que en preses de postura, barreja l'absència de conviccions amb la crisi de tots els valors. Amb el nihilisme floreix la indiferència i apareix la dispersió.

Sobre la vigència d'aquest pensador, sembla evident que no podem viure amb les seves idees com a elements principals de la nostra quotidianitat: no només ens podem alimentar de Nietzsche. Però el pensament contemporani que l'ignora o el rebutja pateix irremediablement d’anèmia o va coix. En el fons, Nietzsche ve a manifestar que la veritat és una gran mentida. Però els seus plantejaments no representen un final, sinó el principi d'una tasca pendent: la superació del nihilisme.

Això comporta un esforç més gran: comprendre que l’ontoteología ha estat el fonament de pensar. En aquest sentit, superar el nihilisme del qual està prenyada la metafísica d'Occident només serà possible si aprenem a dirigir la mirada cap enrere per comprendre el seu desenvolupament. Així, per dur a terme tal propòsit, serà crucial tornar a la filosofia presocràtica per tal de trobar-hi els elements necessaris per reorientar un pensar que, encara avui, sembla esgarriat.

Llegir i estudiar a Nietzsche resulta fonamental per entendre una època incerta. Ell, més que donar solucions, més que oferir-nos respostes, va plantejar les preguntes – què és la filosofia sinó fer-se preguntes?- que marquen el camí d'un pensament que està en marxa. En aquí rau l'actualitat de Nietzsche: en la vigència de la tremolor i el calfred que encara provoca la seva obra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada