Seguidors

diumenge, 12 de juny del 2016

LITERATURA MEDIEVAL VII: L’ESPAI EN EL ROMAN



El valor simbòlic de l’espai en les produccions literàries medievals és molt important. En moltes obres i en un munt de composicions trobadoresques podem apreciar, per exemple, la diferència entre la cort i el bosc.
Efectivament, tant el Tristany i Iseu com El Cavaller de la Carreta es situen en uns espais que es mouen en la dicotomia ordre/caos.
El primer element està representat per la societat organitzada de la cort; el segon, per la naturalesa salvatge i sovint encantada, amb el bosc com a màxim exponent. Així, la natura (el bosc), el caos, s’oposa al castell, que representa l’odre. Fet i fet, hi ha una simbologia paral·lela d’allò que també és la dicotomia medieval: cultura enfront natura, entre allò que és construït, conreat i habitat i allò que és feréstec i salvatge, el caos.
Però serà precisament l’espai del caos (el bosc), l’entorn salvatge i imprevisible, l’espai que constituirà l’objectiu cavalleresc: serà on els cavallers obtindran aventures, tant per glorificar la seva fama com per efectuar penitència i retrobar-se amb sí mateixos.
I em pregunto, per què els nostres amics cavallers els hi agradava més aquesta tendència de “fugir” cap el caos i no mantenir-se en l’ordre? Potser la solitud, com l’amor, també va néixer a l’Edat Mitjana?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada