Seguidors

divendres, 21 d’agost del 2015

FONTANA, Josep


"LA CRISIS DEL ANTIGUO RÉGIMEN. 1808-1833"

HISTÒRIA D'ESPANYA / SEGLE XIX

Editorial Crítica / Pàgines: 300 / ISBN: 84-7423-084-5 / 2ª Edició: gener 1983.


Tal com ens indica Josep Fontana en la introducció, les dates inicials i finals d'aquesta obra coincideixen amb les del començament i amb les del final del regnat de Ferran VII d'Espanya. Això no vol dir que aquest estudi sigui una biografia del monarca; tot el contrari. La data de 1808 es justifica per ser el moment en el qual la invasió francesa destapa la fragilitat de l'estat espanyol de l'Antic Règim i s'inicia el procés revolucionari que el reemplaçarà i que no s'acabarà fins al període de 1833-1837. La data final de 1833, doncs, no es refereix a la mort del rei sinó al moment en què comença la fase final del trànsit a la societat burgesa. Així, el que Fontana vol mostrar-nos és la fase cabdal i decisiva de la crisi de l'Antic Règim a Espanya.

La metodologia que Fontana utilitza es pot resumir en els següents punts. En primer lloc, realitza un estudi preliminar on se sintetitzen les línies generals del període i es plantegen els problemes més importants com per exemple: "Guerra y Revolución (1808-1814)", "La inviabilidad del absolutismo (1814-1820)", "Una revolución frustrada (1820-1823)" i "Del reformismo absolutista a la revolución burguesa (1823-1833)". En segon lloc, realitza una visió d'aquests mateixos problemes i un relat dels esdeveniments més destacats per mitjà de testimonis i documents contemporanis. En tercer lloc, estableix una àmplia i detallada cronologia. En quart lloc, compila i analitza tot un seguit de dades quantitatives de població, producció, preus, etc. I, en cinquè lloc, comenta una àmplia bibliografia.

Per poder contextualitzar el període podeu consultar:

 ------------------------------------------
 

"EL SIGLO DE LA REVOLUCION. Una historia del mundo desde 1914"


HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA / SEGLE XX
Editorial Crítica / Pàgines: 657 / ISBN: 978-84-16771-50-9 / 1a Edició: febrer 2017.

Vaig llegir aquest llibre de l'historiador Josep Fontana quan encara era viu i, malauradament, faig ara la ressenya, quan ja és mort. Serveixi aquesta de petit homenatge.

En aquest compendi d’història del segle XX, Josep Fontana analitza el període que va de 1914 fins als nostres dies. Un segle de lluites d'alliberament i d'enfrontaments de classes, marcat per la revolució que es va iniciar a Rússia el 1917. Fontana explica com l'amenaça de subversió de l'ordre establert en aquest país va determinar l'evolució política dels altres, entestats a combatre-ho i, sobretot, a impedir que s'estengués pel món.

La culminació d'aquesta dinàmica es va produir després de la Segona Guerra Mundial, quan, després de la derrota del feixisme, es va organitzar, d'una banda, la guerra freda, mentre, d'altra, els avanços socials de l'estat de benestar servien com a antídot per evitar la penetració de les seves idees en les societats del món desenvolupat. Va ser així com es va aconseguir aquella situació excepcional dels anys que van de 1945 a 1975, quan en els països desenvolupats es van registrar les majors cotes d'igualtat fins aleshores conegudes.

Al llarg dels anys setanta, però, al mateix temps que s'enfonsava el poder soviètic i que el comunisme deixava de ser una amenaça interna, aquesta trajectòria va canviar per donar pas a la reconquesta del poder per les classes dominants i a una fase de retrocés social que ens ha portat al triomf actual de la desigualtat. El segle no ha estat, doncs, un “segle revolucionari”, ja que les propostes de 1917 van acabar derrotades, però ha estat “el segle de la revolució”, en la mesura que aquestes propostes, en el doble paper d'esperances per a uns i d'amenaces per altres, han marcat tota la seva història.

Podeu trobar més comentaris d’aquest llibre a:
Revolución en el siglo, per M.A. Bastenier a EL PAÍS, 28 d’abril de 2017.
El siglo de la revolución. Una historia del mundo desde 1914, per Rafael Núñez Florencio a EL CULTURAL, 24 d’abril de 2017.
El siglo de la revolución. La huella de la Revolución de Octubre, aún, per Pere Rusiñol a ALTERNATIVAS ECONÓMICAS, agost de 2017.
El siglo de la revolución, una historia del mundo desde 1914, de Josep Fontana, per María Rosa de Madariaga a CRÓNICA POPULAR, 2 de maig de 2017.

Actualitzat a: 20 de gener de 2019

                                                        ---------------------------------------


 
"CAPITALISMO Y DEMOCRACIA (1756-1848). Cómo empezó este engaño."

HISTÒRIA SEGLE XVIII i XIX
Editorial Crítica / Pàgines: 202 / ISBN: 978-84-9199-104-5 / 1a Edició: maig 2019.

L’historiador Josep Fontana va morir el 28 d'agost de 2018 –tot just avui fa un any-. Tenia escrita ja el que seria la seva darrera obra: Capitalismo i democracia 1756-1848. Cómo empezó todo. Però va deixar l'ordre que el llibre no veiés la llum fins que morís. Volia que fos la seva obra pòstuma. Però també una notificació. I així ha estat. El llibre s'ha convertit en una mena d'última advertència a la societat i, especialment, a les capes socials més desafavorides. L’advertiment i el problema es diu: capitalisme.

De fet, Fontana conclou la seva obra alertant el lector “...del aumento constante de la desigualdad en el mundo desarrollado...” (p.155), de la certesa que “...los gobiernos siguen apoyando políticas que favorecen el enriquecimiento de una minoria..." (p.155), amb constants rebaixes d’impostos per als més rics i sense regular les evasions fiscals de grans empreses. I tot això amb la connivència dels grans mitjans de comunicació que “...no tienen por objetivo central la suerte de las capas populares ni de los trabajadores del mundo desarrollado ni de los campesinos del sur global...” (p. 155).

Davant d'aquesta situació actual, Josep Fontana realitza l'exercici de mirar enrere fins als orígens del capitalisme i de la industrialització, allà pel segle XVIII, i per les revolucions burgeses del XIX.

El resultat d'aquesta anàlisi retrospectiva és demolidor. El desenvolupament del capitalisme en les nostres societats s'ha basat, inicialment, en arrabassar la terra i els recursos naturals als qui els utilitzaven comunalment i en liquidar les reglamentacions col·lectives dels treballadors d'ofici amb el propòsit de poder sotmetre'ls a noves regles que fessin possible l'expropiació de gran part del fruit del seu treball. Unes regles que van despullar als homes i dones de tot el que posseïen i que els va empenya a una derivada del sistema esclavista: l’única llibertat dels treballadors consistia a poder morir de fam.

Un procés, el del desenvolupament capitalista, que per Fontana no és una conseqüència natural de l'evolució de l'economia sinó que es va imposar des dels governs, mitjançant l'establiment de lleis i regulacions que afavorien els interessos dels expropiadors i defensat amb mitjans de repressió.

Segons Fontana, les grans lluites polítiques a les quals hem assistit entre 1814 i 1848 tenien com a objectiu fonamental garantir el poder dels propietaris. Els canvis que es van anar produint al llarg d'aquests anys anaven cap a la creació d'estructures de govern més eficaces, que asseguressin la capacitat de mantenir a les masses, és a dir, als pobres, lluny del poder.

El resultat de tots aquests processos, dirigits des del poder, és el món que avui dia coneixem i que Josep Fontana defineix com “...democracias parlamentarias basadas en constituciones que garantizan los derechos y libertades de todos los ciudadanos, pero donde los gobiernos elegidos tratan de favorecer los intereses económicos de las grandes empresas y de los más ricos...” (prefaci).

Podeu trobar més ressenyes sobre el llibre a:
Cómo empezó el engaño: miedo y asco en la historia reciente del mundo, de Jordi Coromines i Julian a El Confidencial (11/05/2019)
La huella del crimen, de Joan Arnau a De verdad Digital (1/06/2019)
El capitalismo depredador, de Joaquín Estefanía a El País (17/06/2019)
Democracia y capitalismo: los orígenes del engaño, de Daniel Raventós a Cuarto Poder (14/07/2019)

Actualitzat a: 28 d’agost de 2019



divendres, 14 d’agost del 2015

GASCH, Ramon ; GONZALEZ, Andreu


 
"BON COP DE FALÇ!"

LITERATURA CATALANA / SEGLE XXI
Columna Edicions / Pàgines: 399 / ISBN: 978-84-664-1343-5 / Primera Edició: Octubre del 2011


Bon cop de falç!, enceta un seguit de novel·les que els seus autors, Ramon Gasch i Andreu González han volgut situar en algun context concret de la història de Catalunya. En aquest cas, la novel·la està ambientada en un dels moments més cabdals i de més rauxa de la història del país: la Guerra dels Segadors

"...El 1640 les terres catalanes viuen els abusos del rei de Castella. Per ordre d'un oficial cuirasser castellà, el mas de can Martí allotja uns soldats, però això desencadena una sèrie d'esdeveniments funestos. En defensa pròpia, el jove hereu, en Joan Martí, mata dos cuirassers que han provocat la mort de la seva promesa, la Maria. Mentre el jove es veu forçat a ocultar-se, els militars calen foc a la masia i maltracten la seva família. Poc després, esclata la Guerra dels Segadors, amb l'aliança francocatalana contra Felip IV. Obligat a fugir a Barcelona, en Joan hi crea una milícia que arriba a ser respectada per les seves accions arriscades fora de la ciutat, com en el sagnant setge castellà de Cambrils, fins al punt que el braç militar de la Generalitat reclama la seva ajuda per contribuir a la defensa de la capital catalana en l'imminent atac de l'exèrcit enemic. Però al jove sobretot el mou el desig de venjança contra l'oficial que ha pertorbat la pau del seu mas...." (Contraportada)

Podeu trobar tota una síntesi i comentari de la novel·la a Nosaltresllegim.cat 

 ----------------------------------------------------------------------------------------

 

 
 "DEFENSORS DE LA TERRA"

LITERATURA CATALANA / SEGLE XXI
La Butxaca / Pàgines: 277 / ISBN: 978-84-9930-896-8 / Edició: Setembre 2014


"...Recuperant els personatges de Bon cop de falç!, els autors ens expliquen com la lluita dels catalans continua quan els pagesos del comtat del Rosselló s'aixequen contra l'ocupació francesa de la Catalunya Nord. Quan en Joan Marti confessa al seu fill Miquel la veritable identitat del seu pare, aquest marxa cap al nord per intentar trobar-lo, i es veu immers en la revolta dels angelets de la terra. Mentrestant, el seu germà Jaume va a Barcelona i s'integra en la noblesa per mitjà d'una jova que li roba el cor. Aquesta és la història de dos germans enfrontats per a la seva  ideologia, que marcarà les seves vides per sempre…" (Contraportada).


Ens situem, doncs, en l'anomenada Revolta dels angelets de la terra, entre els anys 1667 i 1675 i amb el conflicte de la gabella com a teló de fons.


Més informació a:


------------------------------------------------------------------------------------------
 
 
 
 
 
 
 "LA VENJANÇA DELS ALMOGÀVERS"


LITERATURA CATALANA / SEGLE XXI
Columna Edicions / Pàgines: 502 / ISBN: 978-84-664-1937-6 /Primera Edició: Febrer 2015 



Amb aquesta novel·la tirem enrere respecte a les anteriors i ens situem en el 1303. Ara toca rememorar l'epopeia dels almogàvers i de la Gran Companyia Catalana, i dels Roger de Flor i Ramon Muntaner, entre d'altres. Fet i fet, revivim els fets de l'anomenada Venjança Catalana.

Podeu trobar tota una síntesi i comentari de la novel·la a Nosaltresllegim.cat 



-----------------------------------------------------------------


Un comentari amb pregunta.

Ho he passat bé llegint les tres novel·les. Les tres contenen aventures, amb força tocs de sang i fetge; narracions ben construïdes i fàcils de llegir, personatges amb poc rerefons psicològic, planers i gens complexes; bons que són molt bons i que, normalment, són catalans i dolents que quasi sempre són castellans o francesos. Si hi afegim que podem incloure-les en el que s'anomena novel·la històrica -i el ganxo que d'entrada suposa- i que aquesta història és la de casa nostra, l'èxit està assegurat.

Però no puc evitar situar les tres novel·les en el procés que vivim a Catalunya (vegeu també: VICTUS. BARCELONA 1714). Per això em pregunto: els autors estan vestint unes construccions novel·lesques per justificar alguns moments de la nostra història? No hi ha molt de victimisme en aquestes "històries"? Al final de Defensors de la Terra, podem trobar algunes respostes. Un dels seus protagonistes, en Miquel Martí, ens diu:

"... Ja fa massa temps que estem abandonats a la nostra sort, i mentre uns diuen que ens ajudaran i ens traeixen, altres destrossen els nostres camps, s'emporten i maten el nostre bestiar, deixen reduïts a la misèria viles i pobles i abusen de la nostra gent.
Després d'anys i anys de lluita silenciosa, de comprovar com els catalans hem estat una joguina en mans dels poderosos, com ens han enganyat i maltractat una vegada i una altra, comença a ser hora de parlar ben clar i explicar la nostra història, perquè el dia de demà tothom la sàpiga..." (pàg. 262).

No. Això no és ben bé així. En primer lloc, els catalans, tots els catalans ... no podem caure en aquesta generalització. Seria més correcta dir "alguns catalans". En segon lloc, si és cert que, amb el matís de l'expressió "alguns catalans", hem estat una joguina en mans de poderosos. I aquí hi ha el punt fonamental: en mans de poderosos, molt sovint també catalans. 
 
Actualitzat: 27/11/2022