"LA CRISIS DEL ANTIGUO RÉGIMEN.
1808-1833"
HISTÒRIA D'ESPANYA / SEGLE XIX
Editorial Crítica / Pàgines: 300 / ISBN: 84-7423-084-5 / 2ª Edició: gener 1983.
Tal com ens indica Josep Fontana en la
introducció, les dates inicials i finals d'aquesta obra coincideixen amb les
del començament i amb les del final del regnat de Ferran VII
d'Espanya. Això no vol dir que aquest estudi sigui una biografia del
monarca; tot el contrari. La data de 1808 es justifica per ser el moment en el
qual la invasió francesa destapa la fragilitat de l'estat espanyol de l'Antic Règim i
s'inicia el procés revolucionari que el reemplaçarà i que no s'acabarà fins al
període de 1833-1837. La data final de 1833, doncs, no es refereix a la mort
del rei sinó al moment en què comença la fase final del trànsit a la societat
burgesa. Així, el que Fontana vol mostrar-nos és la fase cabdal i decisiva de
la crisi de l'Antic Règim a Espanya.
La metodologia que Fontana utilitza es
pot resumir en els següents punts. En primer lloc, realitza un estudi
preliminar on se sintetitzen les línies generals del període i es plantegen els problemes més importants
com per exemple: "Guerra y Revolución (1808-1814)", "La
inviabilidad del absolutismo (1814-1820)", "Una revolución frustrada
(1820-1823)" i "Del reformismo absolutista a la revolución burguesa
(1823-1833)". En segon lloc, realitza una visió d'aquests mateixos
problemes i un relat dels esdeveniments més destacats per mitjà de testimonis i
documents contemporanis. En tercer lloc, estableix una àmplia i detallada
cronologia. En quart lloc, compila i analitza tot un seguit de dades
quantitatives de població, producció, preus, etc. I, en cinquè lloc, comenta una àmplia bibliografia.
Per poder contextualitzar el període
podeu consultar:
- Guerra del Francès (1808-1814).
- Corts de Cadis (1810-1814).
- Restauració absolutista a Espanya (1814-1833).
- Trienni liberal (1820-1823).
- Dècada Ominosa (1823-1833).
------------------------------------------
"EL SIGLO DE LA REVOLUCION. Una
historia del mundo desde 1914"
HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA / SEGLE XX
Editorial Crítica / Pàgines: 657 / ISBN: 978-84-16771-50-9
/ 1a Edició: febrer 2017.
Vaig llegir aquest llibre de l'historiador
Josep Fontana quan encara era viu i, malauradament, faig ara la ressenya, quan
ja és mort. Serveixi aquesta de petit homenatge.
En aquest compendi d’història del segle XX, Josep Fontana analitza el període que va de 1914 fins als nostres dies. Un segle de lluites d'alliberament i d'enfrontaments de classes, marcat per la revolució que es va iniciar a Rússia el 1917. Fontana explica com l'amenaça de subversió de l'ordre establert en aquest país va determinar l'evolució política dels altres, entestats a combatre-ho i, sobretot, a impedir que s'estengués pel món.
La culminació d'aquesta dinàmica es va produir després de la Segona Guerra Mundial, quan, després de la derrota del feixisme, es va organitzar, d'una banda, la guerra freda, mentre, d'altra, els avanços socials de l'estat de benestar servien com a antídot per evitar la penetració de les seves idees en les societats del món desenvolupat. Va ser així com es va aconseguir aquella situació excepcional dels anys que van de 1945 a 1975, quan en els països desenvolupats es van registrar les majors cotes d'igualtat fins aleshores conegudes.
Al llarg dels anys setanta, però, al mateix temps que s'enfonsava el poder soviètic i que el comunisme deixava de ser una amenaça interna, aquesta trajectòria va canviar per donar pas a la reconquesta del poder per les classes dominants i a una fase de retrocés social que ens ha portat al triomf actual de la desigualtat. El segle no ha estat, doncs, un “segle revolucionari”, ja que les propostes de 1917 van acabar derrotades, però ha estat “el segle de la revolució”, en la mesura que aquestes propostes, en el doble paper d'esperances per a uns i d'amenaces per altres, han marcat tota la seva història.
Podeu trobar més comentaris d’aquest
llibre a:
Revolución
en el siglo,
per M.A. Bastenier a EL PAÍS, 28 d’abril de 2017.
El
siglo de la revolución. Una historia del mundo desde 1914, per Rafael Núñez Florencio a
EL CULTURAL, 24 d’abril de 2017.
El
siglo de la revolución. La huella de la Revolución de Octubre, aún, per Pere Rusiñol a
ALTERNATIVAS ECONÓMICAS, agost de 2017.
El
siglo de la revolución, una historia del mundo desde 1914, de Josep Fontana, per María Rosa de Madariaga a
CRÓNICA POPULAR, 2 de maig de 2017.
Actualitzat
a: 20 de gener de 2019
---------------------------------------
"CAPITALISMO Y DEMOCRACIA (1756-1848).
Cómo empezó este engaño."
HISTÒRIA SEGLE XVIII i XIX
Editorial Crítica / Pàgines: 202 / ISBN:
978-84-9199-104-5 / 1a Edició: maig 2019.
L’historiador Josep Fontana va morir el
28 d'agost de 2018 –tot just avui fa un any-. Tenia escrita ja el que seria la
seva darrera obra: Capitalismo i democracia
1756-1848. Cómo empezó todo. Però va deixar l'ordre que el llibre no veiés
la llum fins que morís. Volia que fos la seva obra pòstuma. Però també una
notificació. I així ha estat. El llibre s'ha convertit en una mena d'última
advertència a la societat i, especialment, a les capes socials més
desafavorides. L’advertiment i el problema es diu: capitalisme.
De fet, Fontana
conclou la seva obra alertant el lector “...del
aumento constante de la desigualdad en el mundo desarrollado...” (p.155),
de la certesa que “...los gobiernos
siguen apoyando políticas que favorecen el enriquecimiento de una minoria..."
(p.155), amb constants rebaixes d’impostos per als més rics i sense regular les
evasions fiscals de grans empreses. I tot això amb la connivència dels grans
mitjans de comunicació que “...no tienen
por objetivo central la suerte de las capas populares ni de los trabajadores
del mundo desarrollado ni de los campesinos del sur global...” (p. 155).
Davant d'aquesta
situació actual, Josep Fontana realitza l'exercici de mirar enrere fins als
orígens del capitalisme i de la industrialització, allà pel segle XVIII, i per
les revolucions burgeses del XIX.
El resultat d'aquesta anàlisi retrospectiva és demolidor. El desenvolupament del capitalisme en les
nostres societats s'ha basat, inicialment, en arrabassar la terra i els
recursos naturals als qui els utilitzaven comunalment i en liquidar les
reglamentacions col·lectives dels treballadors d'ofici amb el propòsit de poder
sotmetre'ls a noves regles que fessin possible l'expropiació de gran part del
fruit del seu treball. Unes regles que van despullar als homes i dones de tot
el que posseïen i que els va empenya a una derivada del sistema esclavista:
l’única llibertat dels treballadors consistia a poder morir de fam.
Un procés, el del
desenvolupament capitalista, que per Fontana no és una conseqüència natural de
l'evolució de l'economia sinó que es va imposar des dels governs, mitjançant
l'establiment de lleis i regulacions que afavorien els interessos dels
expropiadors i defensat amb mitjans de repressió.
Segons Fontana, les
grans lluites polítiques a les quals hem assistit entre 1814 i 1848 tenien com a
objectiu fonamental garantir el poder dels propietaris. Els canvis que es van
anar produint al llarg d'aquests anys anaven cap a la creació d'estructures de
govern més eficaces, que asseguressin la capacitat de mantenir a les masses, és
a dir, als pobres, lluny del poder.
El resultat de tots
aquests processos, dirigits des del poder, és el món que avui dia coneixem i
que Josep Fontana defineix com “...democracias
parlamentarias basadas en constituciones que garantizan los derechos y
libertades de todos los ciudadanos, pero donde los gobiernos elegidos tratan de
favorecer los intereses económicos de las grandes empresas y de los más ricos...”
(prefaci).
Podeu trobar més
ressenyes sobre el llibre a:
Cómo
empezó el engaño: miedo y asco en la historia reciente del mundo, de Jordi Coromines i Julian a El Confidencial (11/05/2019)
La huella del crimen, de Joan Arnau a De verdad Digital (1/06/2019)
El capitalismo
depredador,
de Joaquín Estefanía a El País (17/06/2019)
Democracia
y capitalismo: los orígenes del engaño, de Daniel Raventós a Cuarto Poder (14/07/2019)
Actualitzat
a: 28 d’agost de 2019
